CORONA DE NIT
Al crepuscle, la seva mirada
M'hipnotitzava i m'atreia.
Amb la seva màgia de sirena,
La seguia...
Tal un animal domèstic,
Pels carrers de la medina.
El seu tresor era la seva ombra,
Qui ballava
Al seu vestit blanc de seda.
De les seves babutxes virolades i presumides
Emanava l'alegria,
Beneïen el cel
Per separar un tan bonic cos
Del sòl.
De cara a una marxa,
Amb les seves mans als dits molt fins
Tal un cristall sobrenatural,
Va aixecar lleugerament
La seva djellaba.
Descobrint els seus dos bessons
Color blanc salí,
Torrats amb dolçor
Tal un vi rosat.
Guardats per en Aquil, amb imaginació
Convidaven a pujar
Per les columnes
I pel sostre platejat de l'estret.
El mar es desencadenava al lluny,
La salvació era de Troia,
A la cua negra del seu cavall.
Les seves espatlles d'al davant,
Aixecant-se,
La seva cara bonica sota la seva vela transparent
I el seu coll en forma de gasela
Es terminaven en dos coixins separats.
La nit queia
I la làmpada es va encendre.
Sota un arc de ferro a cavall
I infinits arabescos
Vam travessar el pati interior
On «la picona de nit»,
Com a còmplice,
Com si fos de dia,
Amb el seu perfum,
Alegria Immensa
Floria encara més.
Els nostres enllaços
Sota un dosser del sostre,
Amb les seves mosquiteres,
Cobrien tot al llit :
L'estranya música
I el murmuri llunyà
Aigües de font.
Era com si les aigües de l'Atlàntic
I de la Mare Nostrum
Es barrejarien brutalment, en alguna part
En un mar salvatge.
Al petit dia
Els nostres cossos
Descoberts
Formaven un sol esser.
Traducció en català per Ramon MATABOSCH